Mala Sort (IV)

"Elemental, querido Juantxo". Pero muy elemental, eh!

Avui trencaré una mica les normes de la meva pròpia secció perquè el que us explicaré a continuació li ha passat a una altre persona, però us asseguro que m'indigna com si m'hagués passat a mi.

La meva germana té una amiga, i aquesta amiga té un xicot. A principis de setembre la parella va marxar de viatge. No era un viatge qualsevol, havia de ser el viatge de la seva vida. Tenien pensat desaparèixer durant un any sencer visitant el continent americà de dalt a abaix, a l'aventura. Per a fer-ho, havien deixat les seves respectives feines i tenien pensat invertir els estalvis de 30 i pico anys de vida. Dues setmanes després ja estaven agafant un avió de tornada a Barcelona.

L'explicació és ben senzilla. Fa 15 dies els Mossos d'Esquadra es van presentar a casa de la mare del xicot preguntant per ell. Pel que sembla, l'acusen d'haver-se introduït a l'ordinador d'un paio i d'extorquir-lo amb unes imatges compromeses que guardava en el seu disc dur, demanant-li 100.000 euros a canvi de no fer-les públiques. No només això, sino que ja s'hauria fet l'entrega dels calers davant dels morros d'un operatiu policial de 10 Mossos vestits de paisà que van ser incapaços de preveure que el delinqüent tingués la genialitat de sortir per potes. Aquest és un detall important perquè la pista que els va conduïr fins la casa és la IP des d'on suposadament es van enviar els correus electrònics amenaçants i allà hi viuen tres persones: la mare, el noi i el seu germà petit. De fet, el germà és l'únic que té números per a ser considerat un potencial hacker, ja que es dedica professionalment a la informàtica, però el van descartar com a sospitós perquè li sobren uns quants quilos i segons la nostre benvolguda policia autonòmica qui s'escapi gambant de 10 dels seus agents per força ha de ser un superatleta.

Total, que la mare, acovardida per la situació i pensant que potser el protegia, va mentir explicant que el seu fill era a Madrid. Van requisar la computadora familiar i van marxar. Un cop surten per la porta, la mare prèn el telèfon. "Fill meu, què has fet?". Superada la sorpresa inicial, el noi opta per trucar voluntàriament a la policia i aclarir les coses. "Miri, que no sóc a Madrid sino a San Francisco de vacances i no sé de què em parlen". Cagada pastoret. "O sigui que t'has fugat. Tú mateix, si no et presentes demà a la comissaria et posem una ordre de recerca i captura". Afortunadament el coeficient intel.lectual de l'agent que es va posar al telèfon donava prou de si com per comprendre, un cop el noi li ho va explicar, que tornar de San Francisco no és com baixar del poble i va deixar l'ultimàtum en 48 hores. I, au! A gastar-se 4.000 euros en dos bitllets per tornar a Barcelona, on li van prendre declaració durant 5 minuts i li van dir que ja es posarien en contacte amb ell un cop haguessin analitzat el seu ordinador i la jutjessa pogués determinar si l'acusava d'alguna cosa o no.

Parlo de coeficients intel.lectuals perquè només un curt de gambals o un grandíssim fill de puta podria passar per alt que:

a) Un hacker informàtic capaç d'introduïr-se en el disc dur de la gent i copiar-ne els arxius és impossible que tingui el poc enteniment d'enviar correus electrònics des de casa seva i sense enmascarar-ne la IP.

b) Abans de fer recórrer milers de quilòmetres a algú per prendre-li declaració es pot analitzar el seu disc dur per si hi ha proves del delicte, comprovar els seus moviments bancaris i/o preguntar-li si té una coartada (com és el cas).

c) Que per la teva incompetència no siguis capaç d'enxampar in fraganti un tío que tens davant dels morros no vol dir que li hagis de cardar les vacances de la gent. I, el que és pitjor, abans de cardar-li les vacances fotre-te-les tú, perquè el tio se'ls hi escapa a l'abril i no se'n preocupen fins al setembre.

S'accepten apostes. Quan siguin conscients de la inviabilitat de l'acusació i l'absolguin creieu que li compensaran els diners gastats inútilment? I el temps perdut? I el dany moral de tenir la certesa que el cos policial que t'ha de protegir és inepte i ridícul fins a l'extenuació? Ganes de matar, us ho juro. I mira que ni tan sols m'afecta directament. Però una cosa està clara, si l'haguessin vingut a buscar 15 dies abans s'hagués estalviat tota aquesta merda. Això sí que és mala sort.